El Garraf blanc ocupa la major part del massís i està format per roques calcàries i dolomies del triàsic i el juràssic (240-144 milions d´anys) i sobretot calcàries del cretaci inferior (144-97 Ma). Cap a les parts més altes i occidentals apareixen nivells margosos. Els cims més elevats són la Morella (594 m) i el Montau (659 m).

L´activitat biològica d´un mar interior va provocar la formació de carbonat càlcic que, en sedimentar, va donar lloc a la roca calcària, el color blanc de la qual dóna nom a aquesta part del Garraf.
El diòxid de carboni atmosfèric es combina amb l´aigua de pluja i forma àcid carbònic, un compost que ha modelat profundament el paisatge dissolent la roca calcària.


#### SALTO DE PÁGINA ####

És llavors quan parlem del carst, un tipus d´erosió, la càrstica, que dóna formacions com coves, avencs, dolines (grans depressions circulars) i rasclers.
Entre les escletxes d´aquestes roques foradades i de formes capricioses s´acumula un sòl argilós, vermell i molt escàs, però on hi creix un paisatge mediterrani meridional.
La vegetació que el caracteritza és una màquia, un matollar dens presidit per l´única palmera autòctona d´Europa: el margalló (Chamaerops humilis). Aquesta palmera protegida està acompanyada per tota una sèrie d´espècies com el garric, el llentiscle, el càrritx o l´arçot, amb les quals forma una comunitat ben adaptada als rigors de les sequeres estiuenques però que, en canvi, no suporta els hiverns rigorosos.


#### SALTO DE PÁGINA ####

Les dures condicions ambientals (forta insolació, manca d´aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s´hi han establert i, per tant, han donat interès a l´original fauna que hi viu.
Els ocells més característics d´aquesta zona són els rupícoles, com la merla blava, la merla roquera, el còlit ros o el còlit negre. A les coves i els avencs trobem ratpenats i diversos invertebrats cavernícoles, molts dels quals són endèmics i, per tant, sols es troben a les cavitats del Garraf.

També hi ha altres espècies destacades com la tortuga mediterrània, reintroduïda després de la seva extinció a la zona, el llangardaix, la serp blanca i la de ferradura o la guineu, entre d´altres.