Des de Viladecans fins a Martorell, vorejant la vall del Llobregat, s´estén el que anomenem Garraf negre, format per roques del paleozoic, de fa entre 438 i 286 milions d´anys. Aquestes roques es van formar en un ambient marí on es van anar dipositant materials, fins que per efecte de l´augment de la pressió i de la temperatura es van transformar en roques d´estructura laminar que s´exfolien (esquists i pissarres). Entre aquestes capes hi ha vetes de la famosa variscita que s´extreia a les mines prehistòriques de Gavà. També cal destacar la important presència de ferro, que fins i tot ha donat lloc a topònims, com la serra de les Ferreres o la font del Ferro.
Els cims més destacats, encara que suaus, son el turó de Sant Ramon (288m) i el de Miramar (232m).


#### SALTO DE PÁGINA ####

Al llarg del paleozoic, Catalunya es trobava submergida sota el mar. A mitjan d´aquesta era, durant el silurià (fa 438-408 milions d´anys) aquests mars es començaren a poblar amb gran varietat d´organismes, graptolits, praderies de lliris de mar, i pels fons fangosos s´hi movien cargols marins i trilobits, un dels artròpodes més primitius que es coneixen.

Aquest mar perdé profunditat durant el devonià (408-360 Ma) i el territori emergí en el carbonífer (360-286 Ma).
A causa del canvi climàtic de finals del permià (286-248 Ma) es produí la major extinció massiva de la història de la terra, que comportà la desaparició del 96 % de les espècies d´aquell moment. I avui, al Garraf negre, tenim un registre fòssil que ho evidencia.

#### SALTO DE PÁGINA ####

Un pendent força suau, la roca alterable, una bona proporció d´argiles i llims i una retenció d´aigua suficient, fan que hi hagi sòls més fèrtils que permeten que s´hi instal·lin boscos al Garraf negre.
En principi era zona d´alzinars, però l´home, que busca les zones més fèrtils, i els incendis han fet que ara molts hagin estat substituïts per pinedes.
L´alzinar, el bosc mediterrani per excel·lència, està presidit per l´alzina (Quercus ilex) i té un sotabosc molt dens d´arbusts i enfiladisses, però on hi escassegen les herbes. Les espècies acompanyants més característiques de l´alzina, segons la zona, són el roure, el pi, l´arboç o el marfull. A les valls més humides podem trobar, fins i tot, algun indret amb avellaners, com el Fons del Fangar.