El massís de Garraf és un espai natural de gran interès, tant per la seva riquesa natural com per la seva peculiaritat.

La climatologia i la situació geogràfica caracteritzen el massís com a una veritable frontera bioclimàtica. Així, podem trobar, habitant a pocs metres de distància, espècies vegetals típiques d'Europa central i altres d'origen africà. Espècies com l'ullastre, el garrofer i el margalló, tenen el seu límit de distribució meridional aquí.
Tant o més curioses són les formacions geològiques del Garraf. Des de les valls més ombrívoles, d'origen paleozoic, fins als cims arrodonits del massís càrstic, les roques ens expliquen una història que va començar fa més de 400 milions d'anys.

#### SALTO DE PÁGINA ####

Vora el riu Llobregat el relleu és suau, amb turons enfosquits pel bosc. Just després, un seguit de penya-segats i de roquissars rogencs constitueixen una mena de graó que, en direcció gairebé paral·lela al riu, travessa el massís des de ran del delta fins a la depressió prelitoral. Els cims més elevats , amb escreix, la major extensió al massís, els colors blanquinosos delaten la presència de la roca calcària.
Els colors negre, roig i blanc del Garraf ens mostren l'existència de tres grans litologies que també es relacionen amb el relleu en funció de la seva antiguitat, resistència a l'erosió i vida geològica. Aquesta zonació geològica tan característica es traduirà en uns sòls ben diferenciats que determinaran fortament el paisatge vegetal.

#### SALTO DE PÁGINA ####

Els sòls profunds del Garraf negre permeten la instal·lació de boscos de pins i d'alzines on, segons la zona, els acompanyen arbres propis d'ambients més frescos i humits, com el roure, l'om o la servera.

El terreny encinglerat i de sòls prims del Garraf roig presenta una autèntica màquia de brucs i arboços, una formació densa, d'uns dos metres d'alçada, que presenta diverses espècies que prefereixen sòls sense calci. Als grans talussos del massís podem trobar niant espècies tan amenaçades com l'àliga cuabarrada, el duc o el falcó pelegrí.
Entre els fragments esmicolats de roca calcària del Garraf blanc, trobem una petita fracció de sòl que és ocupada per una màquia de llentiscle i margalló.