La geografia de l´àrea mediterrània és en general variada. Hi conflueixen les planes, les muntanyes i el mar, i apareix fortament dividida, ja sigui en illes o en petites valls separades per muntanyes. Durant el neolític, el temperament de les condicions ambientals que es produïa des del final del paleolític superior culminà amb l´establiment d´un clima de tipus mediterrani, més àrid que l´anterior, amb pluges desiguals al llarg de l´any, manca d´aigua a l´estiu i menys previsible.



#### SALTO DE PáGINA ####

Les comunitats humanes s´establiren tant a la muntanya com al pla, en hàbitats en cova i en poblats amb cabanes construïdes a l´aire lliure. és freqüent la localització en llocs de contacte entre ecosistemes diferents de plana i de muntanya, òptims per a economies polivalents, com devien ser almenys encara les d´inicis del neolític. D´altres vegades, una mateixa comunitat podia ocupar establiments complementaris en diferents estacions de l´any: d´hivern al pla i d´estiu a la muntanya. En general, però, al llarg del neolític les poblacions humanes van veure limitada la seva mobilitat i van esdevenir més sedentàries.