L´agricultura i la ramaderia, de les quals  depenien els primers pagesos del neolític, són activitats de rendiment diferit i requerien una major cohesió dels grups humans, cosa que en el cas de la cacera i la recol·lecció no era necessària. A la vegada, dins d´aquests grups, determinades persones van poder assolir una posició social destacada. Diferències en l´apropiació d´animals domèstics, terres de cultiu, productes d´aquestes i béns materials preuats, es podien traduir en desigualtats socials.



#### SALTO DE PÁGINA ####

També podien assolir un rang social privilegiat els delegats encarregats dels intercanvis regionals. Aquests delegats, investits d´autoritat, acumulaven temporalment els béns intercanviables, accedien directament a informació que es trobava fora de l´abast domèstic i establien relacions fora d´aquest abast. Això els diferenciava dels altres membres del grup, els quals anaven perdent autonomia enfront dels representants. Sovint, els canvis en les relacions socials, així com en les relacions amb els mitjans de producció, van anar lligats a transformacions en el camp dels simbolismes que les regulaven o legitimaven.